Subscriu-te a la
 
HISTÒRIC > Secció 'Estem d'orgues' (2008)

Secció 'Estem d'orgues' (2008)

PRESENTACIÓ

'Estem d'orgues' és la continuació de l'Associació de l'Orgue de Banyoles, una agrupació que es va fundar el 2008 a recer de Joventuts Musicals de Banyoles. Avui reconvertida en secció de la nostra entitat, estem d'orgues té un clar doble objectiu:

  1. Promoure la restauració definitiva de l'orgue històric del Monestir de Sant Esteve de Banyoles construït per Josep Boscà el 1758 i reformat per Joan Florenzano el 1893.
  2. Recuperar la tradició musical organística a Banyoles tot organitzant activitats pedagògiques i concertístiques.

Els objectius que persegueix aquesta secció són els mateixos que han perseguit d'altres iniciatives ciutadanes des de fa vint anys. Ja el 1987 l’enyorat Salvador Juncà encarregà un projecte de restauració a l’únic artesà capaç d’escometre una obra tan ambiciosa, Josep Maria Arrizabalaga. Aquest prestigiós orguener basc plantejà una restauració integral que recuperés parts essencials de l’instrument original, que respectés els afegitons del XIX i que obrís les portes a noves ampliacions. El 1998 s’encarregà novament al mateix Arrizabalaga la revisió del seu projecte. Cap d’aquestes temptatives aconseguí però de cristal·litzar. I el 2008, coincidint amb el 250 aniversari de l’orgue, una nova iniciativa ciutadana en va reclamar la seva restauració. Per això es va constituir com a Associació de l’Orgue de Banyoles a recer de Joventuts Musicals de Banyoles i avui n'és una secció. Esperem que, amb la col·laboració de tots, aquesta tercera temptativa sigui la bona.

 

L'ORGUE HISTÒRIC DEL MONESTIR DE SANT ESTEVE

L'orgue del monestir: una joia del patrimoni banyolí

L’orgue del Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una de les peces més importants del patrimoni històric i artístic de la ciutat. De fet és un dels pocs orgues barrocs que es va conservar a Catalunya desprès de la Guerra Civil, període nefast en què centenars d’instruments van ser destruïts. El de Banyoles es va salvar miraculosament gràcies a l’acció valenta d’un grup de ciutadans que van convèncer els milicians de la F.A.I. de no destruir aquell orgue que ja estaven a punt de desballestar. Aquest episodi poc conegut de la nostra història recent ha fet possible que el 2008 l’orgue del Monestir compleixi els seus primers 250 anys. La seva construcció es completà a finals de 1758 i fou obra de Josep Boscà, membre d’una il·lustre nissaga d’orgueners barcelonins que van signar orgues tan importants com els de Montblanc, Igualada, Mataró o Bagà. Val a dir que l’orgue original de Josep Boscà patí una profunda transformació el 1893, quan l’italià Joan Florenzano el restaurà i adaptà al gust de l’època. I malgrat que l’orgue va sobreviure als fets del 36 tampoc no en va sortir indemne: els milicians foren a temps de malmetre’n diferents parts i arrancar una important quantitat de tubs, de manera que avui l’orgue resta inutilitzat, inhàbil per a l’activitat litúrgica i musical. 

 

Una restauració necessària, urgent i complexa

Així doncs, tenint en compte la importància i d’aquest instrument i l’estat en què es troba, la seva restauració es presenta necessària i urgent. Però no són poques les dificultats que planteja aquesta fita. En primer lloc el seu cost econòmic, elevat tant per les dimensions de l’orgue (un dels més grans de les comarques gironines), com pel seu deficient estat de conservació, agreujat pels despropòsits comesos en restauracions anteriors. Cal tenir en compte que poc desprès de la de 1893 ja es sol·licitava un nou projecte de restauració, símptoma inequívoc que la feina no s’havia fet bé. Als anys 50 també es van introduir algunes modificacions però totes aquestes intervencions no van sinó contribur a desfigurar l’instrument original. És per això que la principal dificultat que es presenta és precisament decidir quin tipus de restauració es duu a terme. No es pot recuperar l’instrument del segle XVIII però tampoc es pot restaurar l’orgue tal com avui està dissenyat, perquè es correspon a un concepte molt marginal d’un moment concret, finals del segle XIX, que impediria tocar pràcticament tot el repertori organístic, des de Cabezón a Messiaen passant per Bach o Franck.

 

EL CONCERT DEL 250è ANIVERSARI DE L'ORGUE

El 2008 es va complir el 250è aniversari de la construcció de l’orgue del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Per celebrar aquesta fita importantíssima de la història musical de la ciutat i per impulsar la necessària i urgent restauració d’aquest extraordinari instrument, Joventuts Musicals de Banyoles, a través de l'Associació de l'Orgue de Banyoles (avui reconvertida en la secció estem d'orgues de JMB), va organitzar un concert commemmoratiu el dissabte 11 d'octubre de 2008 a l'església del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Aquest concert era el tret de sortida de l'iniciativa en pro de l'orgue del Monestir i alhora suposava la presentació en societat de la nova secció. La resposta ciutadana fou extraordinària i l'amplíssima nau de l'església del Monestir es va omplir de gom a gom.

 

El concert va anar a càrrec de la CAPELLA DE SANT ESTEVE amb una programa integrat per una bellíssima selecció d’àries de cantates i altres obres d’autors tan diversos com Bach o Torres, intercalades amb peces solistes a l’orgue a càrrec del propi Juan de la Rubia. El grup, una capella de música com les que havien pertangut al Monestir benedictí en els seus anys d’esplendor, fou una producció pròpia de JMB i encara avui permaneix actiu, oferint concerts arreu de l'estat. La Capella de Sant Esteve, que pren el nom precisament del propi Monestir, reuneix a un grup de músics especialitzats en la interpretació amb criteris històrics. Tots els seus components s’han format en els centres europeus més prestigiosos en l’estudi de la música antiga (Schola Cantorum Basiliensis, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Utrecht Conservatorium, Codars Conservatorium Rotterdam, Universität der Künste de Berlín, ESMUC. de Barcelona). Com no podia ser d’una altra manera en aquest conjunt hi destaca un excel·lent organista, el valencià Juan de la Rubia, considerat el millor virtuós dels tubs sorgit en els darrers anys a l’estat. De la Rubia és un dels organistes més guardonats de la seva generació; format a València i Barcelona, acumula fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitats. S’ha interessat tant per la música antiga ibèrica com per la música més contemporània, destacant el seu recent concert al Palau de la Música Catalana com a solista del Concert per a Orgue de Francis Poulenc.

Secció 'Estem d'orgues' (2008)
 
Altres imatges de l'apartat: Secció 'Estem d'orgues' (2008) Secció 'Estem d'orgues' (2008)
 
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya