Subscriu-te a la
 
NOTÍCIES > Notí­cies

L'Auditori de l'Ateneu descobreix una de les noves veus més singulars del Magrib: Neyssatou

La cantant tunisiana va oferir un recital autèntic i punyent
01/04/2012

La cantant tunisiana Badiaâ Bouhrizi, més coneguda com “Neyssatou”, va oferir aquest passat dissabte un recital a l'Auditori de l'Ateneu que no va deixar a ningú indiferent. Un concert sense concessions, on l'artista magribina es va mostrar com una autèntica cantant "underground" i alternativa, gens preocupada en satisfer criteris comercials i sí en expressar totes les seves conviccions artístiques i polítiques amb absoluta integritat.

 

A Neyssatou no li va pesar en absolut la difícil papereta de substituir a la cantant marroquina Oum, inicialment prevista, i probablement més coneguda en els circuits comercials europeus. L'Auditori de l'Ateneu no va poder escoltar la cantant de Casablanca però en contrapartida va descobrir una de les veus més originals i punyents de tot el Magrib.

 

La cançó d'autor de Neyssatou s'expressa sempre en termes de subtilitat. d'una intimitat punyent, sense renunciar mai a la força expressiva. I sempre posant totes aquestes característiques al servei del missatge, de la poesia. En els seus temes hi ha gairebé sempre el leitmotiv de la militància i la lluita, l'inconformisme amb la situació política i espiritual del seu país. Cançons que inciten a la revolta, com ara "Nedi a’al Hifa", d'altres reten homenatge als que pateixen presó degut a la seva lluita política, com per exemple "Assr" (Empresonament). Cançons que solen mostrar una pàtina de melangia, com ara el blues tunisià "Ham Guelou Blues" (Diuen que és un blues), però mai el conformisme. També hi tenen cabuda, encara que excepcionalment, les cançons d'amor com "Ya Galb" (Ai las Cor). I fins i tot hi ha lloc pel lirisme més poètic de temes com el deliciós "I la Salma" (A Salma), de la poetessa palestina Fadwa Tuqan. O la ironia més subtil de "Salem" (Hola). No és d'estranyar que molts d'aquest temes fossin prohibits durant el funest règim de Ben Ali.

 

Tot la força dels seus textos els presentava Neyssatou amb un aparell musical d'allò més simple: acompanyanat-se a si mateixa amb la guitarra electroacústica i secundada pel violí i les segones veus de Wissem Ziadi així com per les percussions i la guitarra electroacústica de "Paco" Malek Ben Halim. A destacar el regust oriental que aportava l'excel·lent violinista, així com el deliciós joc de veus que el propi Ziadi va protagonitzar amb Neyssatou en el bis que cloïa el concert amb una cançó tradicional iraquiana.

 

Sens dubte la proposta de Neyssatou no és de fàcil recepció, però al final la seva integritat i bellesa subtil acaben seduïnt l'oient. Com a Banyoles, on el públic va poder fer una descoberta d'aquelles no es prodiguen per aquestes latituds.

 

ÀLBUM DE FOTOS DEL CONCERT

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya