...perquè hem arribat al final d’una festa musical o, potser fóra millor dir, de dues festes musicals: a l’Auditori i a la Comarca; és inevitable mirar enrere i, en un exercici de nostàlgia controlada pel bon judici, intentar de fer balanç de tants concerts.

A l’Auditori, d’ençà d’aquell 23 de gener que inaugurà la temporada, amb un Quixote Quartet excels, tant en Mozart, com en Schubert, hi han passat músiques clàssiques ben diverses: les anomenades “del món” amb el moviment brillant Khathak d’Anourekha Ghosh o la veu melancòlica del cretenc Ludovikos Ton Anogion i l’exuberància matriarcal de les gallegues Ialma; la ja clàssica “flamenca” en la seva versió fusió tan propera al jazz i de la qual el flautista Domingo Patricio ens oferí un so ben sorprenent, o els clàssics amens concerts familiars amb dos espectacles cimera, Girasons i Metàlics, que de ben segur despertarien alguna vocació entre els més menuts. Però em sigui permès de dir i destacar per damunt de tot el privilegi d’haver acollit, viscut i gaudit de dos esdeveniments cabdals per situar aquesta nostra petita i agradosa plana lacustre en el mapa musical internacional:  em refereixo, és clar, a la 73 edició del Concurs Permanent de Joves Intèrprets (en la modalitat d’arc i guitarra) que Juventudes Musicales de España organitzà a Banyoles amb seu a l’Auditori i que comptà per a l’acte de cloenda amb l’impressionant Shostakovitx  del Trio Mozart de Deloitte; i em refereixo també, és clar, a l’estada i concert de la Jove Orquestra Nacional de Vent de Luxemburg. Dues cites que ompliren el nostre Auditori, i també de retruc les nostres places i carrers de les notes més fresques i emotives de la mà dels més joves, dels més entregats d’entre els músics, aquells que comencen i perceben la música sense el prejudici de massa hores d’experiència. Dues cites, doncs, que van fer honor a la nostra institució i al nostre tarannà de promoció dels joves valors musicals arreu i més enllà de qualsevulla diferència d’estil, modalitat o procedència.

Així mateix a comarca, amb els escenaris sempre privilegiats que ens ofereix el nostre patrimoni arquitectònic, tan ben presentat, quan l’ocasió ho requeria, pels erudits del Centre d’Estudis Comarcals, hem presentat i promocionat el saber fer de joves promeses, o fóra millor dir, mestres novells com Alí Jorge Arango, Cristina Granero, Pilar Vázquez o Isabel Villanueva, en un  repertori clàssic occidental ben extens i que és, de fet i com ja hem remarcat, el nostre principal objectiu malgrat una crisi que a tots ens ho ha posat una mica més difícil. Per això agrair finalment i obertament la participació (en forma d’ajuda econòmica i logística) de les diverses institucions públiques que ens han fet i ens fan costat en aquest nostre projecte que esperem que arribi al públic amb la mateixa agradosa musicalitat amb què nosaltres ho percebem. 

Gràcies i fins al setembre!!!