VIATGE PER LA MÚSICA ANTIGA ...de l’Espanya renaixentista a l’Europa barroca

Notes del concert. Per Daniel Vilarrúbias
20/03/2014

El tenor igualadí Joan Eudald Castelltort ens ofereix avui un recorregut pel paisatge sonor de l’Europa dels segles XVI al XVIII amb el fil conductor del repertori per a veu sola i alguns moments de parèntesis instrumentals.

 

Proposa iniciar el recorregut a la zona castellana, concretament a mitjan segle XVI i a Valladolid, ciutat cabdal del regne on es van gestar els llibres Sylva de Sirenas (1547) i Orphenica Lyra (1554), obres respectives d’Enríquez de Valderrábano i Miguel de Fuenllana. Aquests autors, notables intèrprets de vihuela, realitzaven transcripcions de cançons famoses del seu temps, de manera que actuaren com a arranjadors de peces a 3 i 4 veus per a una veu sola amb acompanyament d’un instrument.

 

Se salta cronològicament cap a la Itàlia d’inicis de segle XVII, amb les obres d’Alessandro Grandi, nascut potser a Ferrara vers 1570 i amb una formació que remet a Venècia i el seu estil concertant i la influència de les Nuove Musiche, essent doncs un dels primers a composar amb una línia vocal i un baix continu i a experimentar amb un alt grau d’emotivitat i afectació expressiva. A mitjan segle XVII les músiques de Falconiero, que publicà el 1650 a Nàpols, realitzen un pont amb la cultura hispànica, ja que sembla que l’autor podria ser nascut a la Penínusla Ibèrica. D’allà es va a la música de finals de segle, el vell Sacarlatti, un compositor sicilià actiu també a Nàpols, pare de l’escola operística d’aquella ciutat i situat de ple en el Barroc més esclatant.

 

Continuant en sentit temporal, s’avança fins al primer quart de segle XVIII, arribant a la zona germànica amb àries de cantates del més gran músic de la cultura occidental, J.S. Bach (1685-1750) i, per a descansar, un trio sonata instrumental de Georg Philipp Telemann (1681-1767). Aquest músic (menys rellevant artísticament) té una característica molt curiosa: destaca per tenir un ingent catàleg de produccions, disposant-ne sempre d’almenys una fins i tot per a les formacions instrumentals menys usuals.

 

Saltant cap a Anglaterra, recularem altra vegada en el temps per oferir unes peces del qui fou el músic anglès més important de la segona meitat del segle, Henry Purcell (1659-1695), totes en l’esfera de l’estima que el músic sentia per la reina d’Anglaterra; i, encara, unes peces del que suposà el punt culminant per a les músiques reials del seu temps: Haendel, amb la seva activitat en el camp de la música dramàtica. Són àries que van de la dolçor a la bravura.

 

No es tracta d’un recorregut exhaustiu; tampoc uniforme. Es tracta de caminar i d’assaborir, sense pensar en què vindrà després. Deixeu-vos portar, en Joan Eudald és bon conductor.

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya