Subscriu-te a la
 
Entrevistes > Els músics que ens visiten
Documents adjunts:

Entrevista a la soprano Paula Sánchez-Valverde

La soprano Paula Sánchez-Valverde ha guanyat el premi especial de la fundació Ferrer-Salat en el 55è Concurs Tenor Viñas del Gran Teatre del Liceu i el 1r premi del Concurs de Cant Josep Palet, organitzat per JM Martorell.
25/01/2019

‘‘No s’aposta per la música clàssica, i penso que en els músics joves hi ha la solució’’

 

Acompanyada al piano per la pianista Viviana Salisi, Paula Sánchez-Valverde presenta a la Xarxa de Músiques un programa de cançons catalanes, basques, franceses i andaluses, que es podrà veure a Tarragona (22 de gener), Moià (26 de gener) i Sant Cugat del Vallès (27 de gener). Les entrevistem per conèixer-les millor.

 

Com és que vau decidir formar un duo? 

PAULA: La Viviana i jo ens vam conèixer fa molt de temps fent una opereta d'Offenbach, i vam connectar molt bé des del principi. I quan em van donar l'oportunitat d'entrar a la Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals amb un repertori escollit per mi no vaig dubtar ni un sol moment en demanar-li a la Viviana de fer aquest concert amb mi, per ella com a pianista i també perquè sabia que m'ajudaria a trobar el repertori perfecte.

VIVIANA: Jo també recordo molt quan ens vam conèixer i com vam treballar bé juntes. M'agrada molt tocar amb la Paula perquè, tot i la diferència d'edat, ens uneix una manera d'entendre i gaudir de la música i de la vida similars.

 

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país?  

PAULA: Doncs una cosa està clara, que hi ha músics boníssims i superpreparats en totes les disciplines, però  també es veritat que no s'aposta massa per la música clàssica i, sincerament, penso que en els músics joves hi ha la solució, intentant renovar un món que des de fora pot semblar una cosa de vells però que no ho és en absolut. 

VIVIANA: Jo crec que no falta talent ni ganes per part del jovent, el que falten són oportunitats reals de poder-s'hi dedicar professionalment. Cal que es doni importància a la música en l'educació i en la vida espiritual de l'ésser humà perquè hi pugui haver una perspectiva a llarg termini i se'n vegi la necessitat. Començar en la música clàssica és relativament fàcil perquè hi ha un públic atent a les novetats, però mantenir-se sense defallir en les diferents etapes de la vida és realment difícil.

 

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica? 

PAULA: Tot té les seves coses, però la música de cambra et deixa molt més espai per poder fer música amb altres artistes d'una forma molt més directa i sincera, i més quan pots escollir un repertori poc explotat i que et ve de gust fer per l'únic motiu de fer música. 

VIVIANA: Jo des de ben jove vaig tenir clar que el món del piano solista no m'interessava i vaig tenir sort que els meus professors em van animar a orientar-me cap a la música de cambra i l'acompanyament en general. Faig molta feina de co-repetició a piano d'obres que després s'han de fer amb orquestra i m'agrada molt, però naturalment el repertori de cambra et dona una altra satisfacció a nivell pianístic. A part que coneixes molta gent meravellosa i la música et permet connectar-hi íntimament de forma molt especial. El meu mestre Albert Attenelle sempre deia que la música de cambra era una escola de la vida.

 

Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

PAULA: Per una part són molt importants perquè hi ha coses a les quals no podries tenir accés, o no tan fàcilment, si no fos per un concurs que has guanyat o bé en el qual has quedat finalista. Però també és molt important fer els concursos sabent que són això: competitivitat, i que es valora només la feina del moment i no tot l'esforç i treball que normalment hi ha darrere d'una carrera com a músic. 

VIVIANA: Jo entenc que són necessaris per donar visibilitat als joves, però també penso que hi ha grans artistes que per sensibilitat, temperament o extravagància no arribaran mai a guanyar cap concurs i necessiten altres vies per donar-se a conèixer. És un món que no és per a tothom.

 

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts a la Xarxa. Què hi trobarem? Per què l'heu escollit?

PAULA: Primer de tot dir que és un programa que desitjàvem molt fer i que gaudim moltíssim les dues. És un repertori molt inusual a les sales de concerts, i passa per compositors francesos, bascos, catalans i espanyols. Un repertori que té com a nexe d'unió la varietat musical d'aquest país, ja sigui de la part nord com la part sud, i la riquesa que les uneix.

VIVIANA: El repertori de la cançó de concert és extensíssim. Jo sempre predico des de la part acadèmica que cal buscar una mica per no conformar-se amb el repertori de sempre i, ara que n'hem tingut ocasió, també he gaudit molt de poder-ho dur a la pràctica. En aquest programa volem mostrar les influències i contrainfluències de la cançó popular de diferents procedències i la cançó d'autor. Hi ha cançons populars harmonitzades i cançons d'autor que han esdevingut populars.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

PAULA: Pensem que és molt necessari que hi hagi una xarxa que ajudi els joves músics a impulsar la seva trajectòria professional. És una forma de fer concerts de qualitat amb el suport d'una entitat amb el pes que té Joventuts Musicals.

VIVIANA: Joventuts Musicals ha fet i fa una tasca modèlica per ajudar els intèrprets. Sobretot al començament de la carrera professional és molt difícil entrar en contacte amb els programadors i saber oferir les propostes, per això un suport així té molt de valor.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

PAULA: Segueixo fent audicions i concerts varis per poder continuar en aquest meravellós món que no sempre és fàcil. 

VIVIANA: Jo continuo amb la feina de repertorista a l'Esmuc i col·laboro amb els Amics de l'Òpera de Sarrià, el cor infantil VEUS-amics de la Unió, el cor de Cambra de Granollers, i espero que amb alguna altra proposta més que vagi sorgint.

 

 

QÜESTIONARI BREU

 

Un instrument (a banda del vostre): PAULA: Jo abans que cantant soc pianista així que, el piano. VIVIANA: Jo tinc especial debilitat pel fagot.

Un director: PAULA: Leonard Bernstein. VIVIANA: Un de no tan conegut internacionalment però amb qui he treballat òpera amb gran plaer, l'italià Elio Orciuolo.

Un solista: PAULA: Natalie Dessay. VIVIANA: La pianista Gabriela Montero, una font d'inspiració per a mi.

Un grup de cambra: PAULA: Les Fourchettes (quartet a capella). VIVIANA: Pel que va ser de model i escola, el Trio de Barcelona.

Un compositor: PAULA: Gaetano Donizetti. VIVIANA: Vaig canviant de preferències, però ara mateix diria Felix Mendelssohn.

Una obra musical: PAULA: La fille du régiment, de Gaetano Donizetti. VIVIANA: El clave ben temperat, de J.S.Bach.

Un llibre: PAULA: Una cambra pròpia, de Virginia Wolf. VIVIANA: La maternidad y el encuentro con la propia sombra, de Laura Gutman.

Una ciutat: PAULA: Pamplona. VIVIANA: Weimar, on el meu cor es va quedar per sempre.

Un lema o refrany: PAULA: "Más vale pájaro en mano que ciento volando". VIVIANA: No en sé l'equivalent en català: "Lo mejor es enemigo de lo bueno". El meu credo antiperfeccionista per aconseguir fer coses.

Un somni: PAULA: Poder cantar sempre. VIVIANA: No perdre mai la fe en els altres.

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya