Subscriu-te a la
 
Festival Internacional Francesc Viñas > Notícies
Altres imatges de la notícia:
 
Documents adjunts:

SIMON ORFILA: Un jove cantant amb una gran trajectòria internacional

Dissabte 31 d'agost a les 10 del vespre a l'església parroquial de Moià
28/08/2013

-Berlín, París, Milà, Lima, Lisboa, Munich, Roma, Nàpols, Florència, Gènova, Torí, Ginebra, Montpeller... són ciutats que apareixen al teu currículum i que ara fa 100 anys el tenor Viñas també visitava per cantar-hi. Quines diferències creus que hi podia haver entre la carrera d’un cantant d’avui en dia i un de principis del segle XX?

La principal diferència és l’existència d’avions fonamentalment. Avui en dia quan acabes una producció pots estar el mateix dia o l’endemà a l’altre costat del món. Això fa que avui en dia els cantants cantem bastant més i des­cansem menys. 

-­Creus que Francesc Viñas i el seu llegat són encara un exemple actual a seguir per qualsevol jove cantant?

Es clar que sí, el llegat del gran tenor és increïble. Qualsevol cantant jove voldria fer una carrera tan important com la que va fer ell.

-Sentir ara interpretacions històriques a vegades ens sorprèn i sobte per la manera de fer. Creus que les interpretacions poden passar de moda? La forma de cantar evoluciona? Es perfecciona?

No passen de moda, són moltíssim valuoses. Es canta d’una altre manera, això està clar, per exemple amb els “portamentos” de la veu. Ha evolucionat amb el temps, però no vol dir que es canti millor. Crec jo! jajajaja..

-Alguns pensen que l’òpera és un art obsolet que cal actualitzar i modernitzar, sovint a través de les postes en escena. Què en penses? O l’òpera és una obra d’art total com deia Wagner, que no morirà mai?

Jo crec que no morirà mai, els teatres segueixen plens, i amb molta gent jove. És un art total, tant si es modernitza com si no. Si no ha mort amb el 21 per cent d’IVA, no crec que mori.

-Quin és el teu roll preferit d’entre els que cantes actualment?

Són molts, és com si et demanen quin és el teu fill preferit! Mustafà de Italiana in Algeri, Assur de Semiramide, ambdues de Rossini. I també el Leporello de Don Giovanni o el Figaro de Le Nozze di Figaro de Mozart.

-Quin encara no has abordat però t’agradaria fer en el futur?

Attila de Verdi! Ja he complert un dels meus somnis que era fer Escamillo de Carmen, volia esperar als 35 anys per fer-lo. Als 40, si tot va bé, arribarà Attila.

-Quin t’entusiasma però no podràs fer mai (perquè és de tenor o de soprano, per exemple?

Molts! Però un paper que m’encanta és el de Don Carlo.

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya