Arran de les interpretacions per diferents indrets de Catalunya de la “Cantata del cafè” de Johann Sebastian Bach en una producció impulsada conjuntament el novembre de 2006 per la “Setmana de Música Antiga” de Mataró, el Festival “Tiana Antica” de Tiana i el “Cicle de Música Antiga” de Sant Martí vell, va sorgir el present Trio barroc que pren el nom d’aquella popular partitura que Bach havia escrit el 1734 pel seu Collegium Musicum a Leipzig.

Així doncs, reprenent l’esperit dels conjunts de cambra de les primeres dècades del s. XVIII i els criteris interpretatius propis de la música del moment, el Trio Barroc del Cafè proposa un concert amb una selecció d’obres representatives dels compositors més destacats de la Venècia del barroc, noms ilustres i populars de la història de la història de la música que van compartir temps i espai en el cor de la perla de l’adriàtic, a la República Sereníssima de Venècia.

La Sereníssima República de Venècia ha hagut d’arrossegar una mena d’antiga dualitat, des que a partir del segle XVI ja va començar a ser un punt de referència de tota la noblesa europea. Per una banda mantenir-se fidels a unes tradicions pròpies difícilment expugnables per forans, i per l’altra un esperit comercial de primer ordre que els va convertir en amos del mediterrani alhora que el va permetre aprofitar el pintoresquisme de la ciutat per fer-la llaminera al visitant il·lustre que hi deixava bones quantitats d’or i argent. A mesura que va anar arribant el final del segle XVII, es va anar accentuant la decadència de la ciutat, particularment manifesta al XVIII i que va acabar amb l’entrada de l’exèrcit de Napoleó que va fer emmudir al lleó per sempre. En el bell mig d’aquest declivi sorgirà el darrer capítol de la gran història de artística veneciana. La que van protagonitzar un grup de conciutadans que, malgrat les diferències d’edat i de classe social, certament havien de coincidir pel carrer qui sap si parlant del temps o de la pressa del pas del temps... Albinoni (fill d’una rica família de comerciants de paper), amb Benedetto Marcello (membre d’una noble família de patricis venecians), Vivaldi (fill capellà d’un modest violinista pèl-roig de Sant Marc), la pintora Rosalba Carriera (filla d’una família humil que es va fer famosa pels seus retrats), el comediògraf i llibretista Carlo Goldoni (que va escriure per a Vivaldi, entre altres...), el pintor Canaletto (Giovanni Antonio Canal, de qui conservem les més boniques imatges de la Venècia del seu temps), l’escriptor i aventurer Giacomo Casanova (de qui encara usem el seu cognom com a qualificatiu),... i una llarga llista més de celebritats, l’esperit de les quals és tant present en aquesta música, com els corrents de la llacuna, les brises de l’Adriàtic, el flaire de les espècies recent arribades d’Orient o el misteri i el silenci de la nit veneciana.