Sant Sebastià de la Guarda
Dalt el promontori del cap de Sant Sebastià es manté encara la torre de Sant Sebastià de la Guarda, torre de guaita bastida a partir del 1445 al caire del cingle dit el salt de Romaboira, amb planta de semicercle allargat. A la part baixa hi hagué la primitiva ermita de Sant Sebastià construïda per Jaume Corbera (esmentat en una carta de la reina Maria de Castella del 1442). A conseqüència de la pesta de 1650-51 hom decidí de construir la nova església i una hostatgeria i les obres començaren el 1707; l'actual ermita de Sant Sebastià, adossada a l'W de la torre, és un notable exemplar d'ermita barroca marinera, d'una nau i capelles laterals (el 1936 es destruïren els retaules i la curiosa imatge del sant, vestit a "la Frederica", moda del temps de Felip V, que segons tradició havia regalat el capità Antoni Barceló, a qui la torre de guaita havia ajudat sovint en la seva lluita contra la pirateria).
En aquesta capella es fan diverses festes i actes. Pel Dilluns de Pasqua es fa la festa del vot de vila a l'ermita de Sant Sebastià, on es va a peu; es tracta de la processó coneguda com Processó de les Cuques. Pel setembre, el primer diumenge, es fa una arrossada popular, mentre que el 13 de desembre té lloc la festa de Santa Llúcia. En aquesta capella, bé que compartits amb les esglésies de Llafranc i Calella, hi ha els "Concerts d'Estiu", que se celebren de forma espaiada entre juny i setembre. Entre la capella i la gran hostatgeria amb amples terrasses dominant el magnífic panorama, hi ha un pati interior, interessant mostra de l'arquitectura popular barroca.
Al segle XIX hom construí el far de Sant Sebastià, inaugurat el 1857, obra de l'enginyer Josep M. Faquinetto (modernitzat el 1964, en què es convertí en aerofar); se'n conserva l'antiga maquinària, que funcionava amb petroli. Té la qualificació de far de primer ordre i és el més potent del litoral mediterrani peninsular. A l'ermita de Sant Sebastià han tingut una llarga tradició els aplecs i reunions de gent pagesa i marinera de la contrada, que, en part, es mantenen encara. L'ermita fou bastiada sobre les runes colgades d'una jaciment ibèric de notables dimensions que fou poblat del segle VI al segle II aC, moment en què es baixà cap a la plana, fins a la vila romana de Llafranc.