3. La Serva Padrona
Intermezzo en dues parts
de Giovanni Battista Pergolesi
amb
Alba Cruz (Serpina)
Josep Ramon Olivé (Uberto)
Arnau Vinós (Vespone)
Sota la direcció musical de
Josep Miquel Mindán i escènica d’Arnau Vinós
(amb la col·laboració de la Cia. "Microcosmos Teatre")
La Serva Padrona ha estat considerada com a primera Òpera buffa de la història. Fou estrenada l’any 1733 a Nàpols, amb llibret de Gennaro Antonino Federico i música de Giovanni Battista Pergolesi, com a Intermezzo en dues parts entre la interpretació de l’ òpera sèria en tres actes, Il prigioniero superbo tal com solia ser habitual a l’època.
Amb els anys la seva qualitat musical i la seva àcida critica social a l’Antic Règim, que ja es manifestava de manera incipient a tot Europa, l’han convertida en una obra independent dins el repertori operístic: una còmica història d’embolics que amaga al darrere una forta crítica a la societat de classes tot avançant l’esperit de desembocarà en la Revolució Francesa.
El seu argument narra la curiosa situació d’una casa benestant on el senyor (Uberto) es planteja de casar-se amb la serva serventa (Serpina). Per tal de despertar la compassió del seu amo, Serpina fa veure que es casarà amb un malcarat mafiós (Capitan Tempesta) que en realitat és Vespone (el criat de la casa) disfressat. Uberto cedeix finalment a esposar Serpina i així és com la criada esdevé “patrona” de la casa.
La versió que es presenta de l’obra alterna la flexibilitat del format de concert amb elements escènics que fan compressible a tot el públic l’evolució de l’argument. La durada de l’obra (45 min amb una petita pausa) la fan ideal per al públic que es vol iniciar en el món de l’òpera.
