ACTUALITAT > Entrevistes

JOAN VIDAL: ‘‘SI LA MÚSICA ÉS HONESTA I ESTÀ BEN TOCADA SEMPRE CONNECTA AMB LA GENT’’

Després d’actuar a Banyoles el novembre i a Valls el gener, podrem veure la formació de jazz, composta de bateria, clarinet, saxo, piano, guitarra i baix elèctric, a Palafrugell el 28 de març a les 19.00h al TMP.
20/03/2015

Com és que un jove bateria com tu es decideix pel jazz?

La veritat és que no m’he plantejat mai aquesta qüestió. Des de sempre m’han agradat la bateria i la percussió, i he escoltat tot tipus de música sense preocupar-me per les etiquetes.

De fet, en les meves composicions, intento mesclar totes aquestes influències sense pensar massa què és i què no és jazz. Per a mi el tema es divideix entre bona i mala música, independentment de les etiquetes.

 

De quina manera es va formar el sextet?

La llavor del sextet es va sembrar a Londres, quan estava fent un màster en Jazz Percussion a la Royal Academy of Music. Vaig formar una banda ad hocper fer el concert de final de màster. Llavors tots els músics eren anglesos, però vaig tornar a Barcelona i vaig decidir continuar amb el projecte mantenint dos músics de la banda original i substituint els altres per en Marco, en Miguel i en Gabriel. Aquesta va ser la formació del primer disc, Deptford Suite, però per al segon, Illusionary Rhythms, ja vaig decidir establir el sextet sencer a Barcelona tot incorporant l’Adrià i en Martí.

 

Presenteu la música de György Ligeti en clau de jazz. Què hi trobarem, en els vostres concerts de la Xarxa de Músiques?

El projecte està centrat en la figura de Ligeti, però al repertori d’Illusionary Rhythms també hi ha música de Béla Bartók, Conlon Nancarrow o Johannes Ockeghem, tots ells compositors que van formar part de l’univers musical de Ligeti. És una altra manera d’apropar la música clàssica i contemporània a altres públics, i és interessant veure com, reinterpretant aquesta música en clau de jazz, se la pot entendre des d’un punt de vista molt diferent.

 

Com veus la situació del jazz al nostre país?

D’aquest tema se n’ha parlat molt: per una banda tenim molts artistes i molts projectes interessantíssims; i, per l’altra, pocs espais on poder presentar-los i poc interès per part dels mitjans de comunicació. És una situació complicada, però per sort els músics de jazz estem acostumats a nedar a contracorrent.

 

Algun consell per a les bandes de jazz que s’inicien en aquests temps de crisi cultural?

Doncs que no es deixin portar pel pessimisme que es respira últimament... que facin el que creguin que han de fer i endavant. Si la música és honesta i està ben tocada sempre connecta amb la gent, i els fruits, tard o d’hora, arriben (en el cas del jazz segurament més tard que d’hora!).

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

El meu pare va ser membre actiu de Joventuts Musicals de Granollers des dels anys 80 fins al 2000 i escaig. Recordo haver assistit als concerts del Festival Internacional de Música que organitzava aquesta entitat i que va portar a Granollers figures internacionals com Alícia de Larrocha,  Victòria dels Àngels o Rinaldo Alessandrini. Amb el temps, el festival es va consolidar com un dels més importants a Catalunya, i per mi va ser un autèntic luxe poder veure al costat de casa grans orquestres, grups de cambra i solistes de tot el món.

 

Esteu ja pensant en un proper disc o en projectes futurs? Ens en podeu fer cinc cèntims?

La veritat és que amb el sextet estem estrenant bastants projectes últimament: l’octubre de l’any passat vam presentar a l’Auditori de Barcelona Revisiting Zarathustra, un encàrrec del mateix Auditori per inaugurar el cicle AFTERS, sobre el poema simfònic Així parlà Zarathustra de Richard Strauss. I al febrer estrenem, dins el marc del 25è Festival Internacional de Jazz de Granollers, una suite que he compost especialment per a l’ocasió juntament amb l’Orquestra de Cambra de Granollers.

 

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): el violoncel

Un compositor: Django Bates

Un solista: Kenny Wheeler

Un grup: Loose Tubes

Una cançó: Both sides now, de Joni Mitchell

Un llibre: La Regenta, de Clarín

Una ciutat: Londres

Un lema o refrany: “Hi ha dos tipus de música: la bona música i l’altra” (Duke Ellington)

Un somni: Cap. Sóc de son profund.

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya