Històric > Festival d'Estiu 2012

Converses de meuques

COMPANYIA MAGATZEMS CORTINA:
GISELA FIGUERAS i ELISENDA RUÉ, Interpretació
JORDI LARA, Dramatúrgia
MONTSE FIGUERAS, Escenografia.
RAVID GOLDSCHMIDT, Música

“Converses de meuques", de Llucià de Samòsata (125-181 dC)

“Converses de meuques” es presenta com un text còmic i tendre. Planteja vuit situacions en què aquestes meretrius de l’antiguitat sortegen amb astúcia i picardia el seu dia a dia. Una paròdia refinada de textos de fa dos mil anys que ens demostren que en les coses essencials l’ésser humà no ha canviat gaire malgrat el pas dels segles.

Data09/07/2012

Hora22:00h

Lloc Amfiteatre de l’Espai Cultura Unnim Caixa Sabadell (Sabadell)

Εταιρικοι Διαλογοι

Λουκιανός ο Σαμοσατεύς

LLUCIÀ DE SAMÒSATA (125 – 181 dC)


Meuques del segle III aC

Volen saber com vivien i què pensaven les meuques del món clàssic? "Converses de meuques" és la posada en escena d'una selecció dels famosos "Diàlegs entre heteres" de l'escriptor siri de llengua grega Llucià de Samòsata, que va viure entre els 125 i 181 d.C, el principal rètor i humorista de la segona sofística. Quines argúcies s’empesquen aquestes cortesanes per mantenir la clientela? Com evitaran l’implacable pas del temps? Com es comporten els amants gelosos? o quin futur busca una mare per a la seva filla?... Preguntes amb respostes contundents.

Amb una traducció viva i impecable de Sergi Grau per Adesiara Editorial i dramatúrgia de Jordi Lara, “Converses de meuques” es presenta com un text còmic i tendre. Planteja vuit situacions en què aquestes meretrius de l’antiguitat sortegen amb astúcia i picardia el seu dia a dia. Una paròdia refinada de textos de fa dos mil anys que ens demostren que en les coses essencials l’ésser humà no ha canviat gaire malgrat el pas dels segles... 

 

Fragments de l'espectacle:

Video1 i Video2.

Crònica de l'espectacle a El9TV

 

Sinopsi 

L’obra s’inicia amb un pòrtic escrit per Jordi Lara. Dues meuques, Dòrida i Ioessa, inicien aquest periple parlant d’un rètor siri del que han sentit parlar: el vell Llucià de Samòsata, que ha arribat a Atenes amb la intenció d’escriure sobre elles... l’una es mostra preocupada, l’altra fascinada pel que serà la seva immortalitat en les pàgines d’un llibre. A partir d’aquí donem la paraula exclusivament a Llucià de Samòsata amb una selecció de les seves “Converses”.

La primera que hem seleccionat la protagonitzen Dròsida i Quelidònia. Mentre es preparen físicament per a la seva activitat professional, parlen sobre la pèrdua d’un dels clients de Dròsida, que s’ha estimat més seguir les ensenyances d’un vell filòsof que continuar visitant les alcoves de Dròsida. La lectura d’una carta de l’examant originarà un petit complot per part de les dues meuques.

L’edat i el pas del temps és una amenaça implacable per a les joves meuques. Durant una trobada entre Trifena i el seu client i amant Càrmides es posa de manifest com aquesta utilitza el recurs de la vellesa i el deteriorament físic per atacar a una rival més jove que ella, Filemàcia. El caràcter esperpèntic de la meuca Trifena i el babau del seu client acostaran l’espectador a una situació delirant en la que ella esdevé la vencedora absoluta.

 

Però com s’inicien les joves en l’activitat d’hetaira? Qui les empeny?... dues escenes mostren les argúcies d’una mare per convèncer la seva jove filla en l’inici de la professió i els consells que ha de seguir la jove per mantenir-se. Cròbila persuadeix la seva jove filla, Corinna, d’iniciar-se com a meuca bo i explicant-li els avantatges de dedicar-se a anar amb homes: béns materials, ascens social, accés a la cultura... L’esforç de la mare per convèncer Corinna contrasta amb una filla que no és tan innocent com sembla...

En aquest context històric no pot faltar la casta de clientela més nombrosa: l’excèrcit. Hoplites, generals, nobles joves... Llucià de Samòsata i les pròpies meuques els presenten com el que realment són: fatxendes mirant d’impressionar. Caricaturitza la classe militar i els presenta com uns autèntics titelles a mercè d’aquestes meuques llestes i persuasives. En aquest context dos soldats pretenen impressionar l’hetaira Hímnida tot relatant les gestes al camp de batalla. Però ni ells són tant valents ni ella és tan impressionable i ingènua: les mentides de Leòntic no tenen l’efecte esperat i no aconsegueixen que Hímnida se’n vagi al llit amb el soldat, ben al contrari. A Lesbos es diu: “les dones van amb dones i no volen rebre dels homes i elles mateixes s’uneixen amb dones com si fossin homes”. És l’inici d’aquesta escena entre dues hetaires que ignoren aquest amor homosexual però que amb curiositat, naturalitat i picardia es llencen al seu descobriment...

Per acabar, la darrera conversa de Llucià tractada teatralment com una escena bodevilesca amb tots els ingredients del gènere: malentesos, corredisses, quatre personatges encarnats per dues actrius a base de màscares, canvis darrera el biombo i ritme servit. I una altra vegada l’aparició masculina del soldat fatxenda i ridícul manipulat per l’argúcia i l’astúcia femenina. L’obra finalitza amb un epíleg en veu del mateix Llucià, acompanyat pel so d’una arpa.

 

Què s’hi explica

Els clàssics deixen palès que només perdura allò que és universal i atemporal, en el fons, allò que és comú a tot ésser humà sigui d’on sigui i hagi nascut en l’època que hagi nascut. Els textos de Llucià de Samòsata ho constaten, per això llegits gairebé dos mil anys després que hagin estat escrits, continuen tan actuals com llavors.

Segurament el mateix autor devia conèixer prou bé el món de les heteres i de la seva clientela. Ell mateix, probablement, hauria freqüentat aquestes cortesanes i les devia observar amb atenció i amb una mirada diferent, a elles i als homes que les sovintejaven. Llucià no s’oblida de ningú: meuques i clients, en definitiva, homes i dones, són objecte de la seva paròdia més mordaç i intel.ligent. Fins i tot un vell rètor i filòsof com ell és objecte de la burla en un dels seus textos. Qui sap si es va inspirar en ell mateix quan escrivia aquests mots : « …el meu pare m’ha lliurat a Aristènet per a que filosofi amb ell, i ell […] em renya moltíssim dient que és inadequat que jo estigui amb una meuca…perquè és molt millor preferir la virtut al plaer… ».

Els personatges de les seves converses són cent per cent teatrals. Amb rols i objectius molt clars, amb trets i característiques que els defineixen i els diferencien de la resta. A les seves converses hi ha meuques ingènues, meuques sàbies, meuques joves, meuques velles, meuques mares i…mares meuques i futures filles meuques!, meuques avaricioses, meuques generoses, meuques bisexuals…tota classe de meuques, en definitiva… tota classe de dones.

Però… i què dir dels homes? El gènere masculí té poques cares en els textos de Llucià i no en surten massa ben parats per cert : els homes o bé són joves ingenus, o comerciants garrepes o militars fatxendes… poca cosa més...

I més enllà d’aquesta dualitat de gèneres també ens parla en una conversa de les relacions entre dones. No hem d’oblidar que a l’antiga Grècia l’amor homosexual era propi de les classes més benestants i que l’amor entre dones, tot i que no tan ben vist, es popularitza a través de la poesia de Safo, poetessa de l’illa de Lesbos, que ens ha deixat una obra plena de subtilesa i sensibilitat. Hem fruit a fons preparant aquestes “Converses de meuques”, interpretant el què pretén dir-nos l’autor i fruint de grat amb un text molt ric però no per això menys intel.ligible, i que ens situa davant d’un autor amb un gran sentit de l’humor i un mestre en la retòrica de la ironia.

 

FITXA ARTÍSTICA 

Autor: Llucià de Samòsata

Dramatúrgia: Jordi Lara

Traducció i notes: Sergi Grau

Interpretació: Gisela Figueras i Elisenda Rué

Espai: Xavier F. Nogués

Vestuari i maquillatge: Montse Figueras

Producció: Arts Escèniques Sant Cugat , Magatzems Cortina

Fotografia: Jordi Crusats

Text publicat per Edicions Adesiara

Música: Ravid Goldschmidt

 

 


 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya