Històric > Cicle de Cambra 2015-16

Adolf Pla - Músiques des del piano

Adolf Pla, piano

Mompou, Granados, Chopin i Liszt

Músiques des del piano és el títol d’un concert que inclou obres de compositors genials com Mompou, Granados, Chopin i Liszt, que alhora van ser grans pianistes. La música que van escriure és el resultat sonor del dibuix gestual en la seva manera de tocar, un reflex de la seva personalitat interpretativa.

Data20/11/2015

Hora21:00h

Lloc Teatre Principal (Sabadell)

Programa

Frederic Mompou (1893-1987)

Suburbis

Scènes d’Enfants

Enric Granados (1867-1916)

El amor y la muerte (de Goyescas)

Frédéric Chopin (1810-1849)

Nocturn op.55 n.1

Fantasia op.49

Franz Liszt (1811-1886)

Consolació n.3

Sant Francesc de Paula caminant sobre les aigües

El títol Músiques des del piano expressa la característica compartida per totes aquestes obres pel que fa a la circumstància que els seus compositors fossin grans pianistes alhora que compositors genials. Aquesta qualitat implicà que els coneixements dels recursos tècnics i sonors del piano entressin en simbiosi creativa amb aquests compositors. D’ una banda, el piano fou el medi emissor de les idees musicals, però alhora també representà un rol inspirador per a aquestes idees. Frederic Mompou deia que només li era possible compondre en el piano. Enric Granados, Frédéric Chopin i Franz Liszt eren magnífics improvisadors. Les seves músiques esdevingueren el resultat sonor del dibuix gestual de la seva manera de tocar i de la seva personalitat interpretativa.

La improvisació és el nexe d’unió entre totes les obres del recital donat que no segueixen un patró formal establert. La Fantasia op.49, malgrat la seva extensió, sembla feta per connexions i enllaços improvisats per diversos temes, que van apareixen i repetint-se en tonalitats diferents. Wilhem von Lenz o Karol Mikuli, els quals van rebre classes de Chopin, han deixat testimoni de la radiant llibertat i facilitat de les seves interpretacions, que a falta de força física, concentraven totes les seves energies en un estil molt cantat. Granados també fou un gran improvisador, fet que podem constatar en la textura i estructura de El amor y la muerte, una descripció psicològica de la relació dels enamorats pintats per Goya, en la qual hi trobem el sentiment de l’amor en contraposició al dramatisme que suposa la mort. La dualitat d’Eros i Thanatos són dos pols instintius en que es mou l’home i que alguns filòsofs com Hegel o Heidegger han integrat, concebent la mort com una part de la vida. D’alguna manera Granados en aquesta música, contrasta els dos elements alhora que també els integra en la fluïdesa d’un discurs improvisat.

Liszt, considerat el pianista més virtuós de la seva època i potser de tots els temps (tot i que després d’escoltar la subtilitat sonora de Chopin va dir que l’havia extasiat tant, que sonava més divinament del que és possible descriure amb paraules) portava la improvisació a l’espectacularitat gestual i sonora. Tanmateix, en Liszt hi trobem la dimensió religiosa i a voltes mística, de la qual Sant Francesc de Paula caminant sobre les aigües en pot ser una mostra. El que descriu aquesta llegenda és l’efecte del poder d’obrar el miracle, el poder sobrenatural, capacitat atribuïda a aquest eremita de començaments del segle XV, nascut a la Calàbria italiana, un dels sants més recurrents del cristianisme.

Mompou per la seva banda, podia passar hores fins a trobar la nota adequada que cercava amb paciència, aquella nota que s’integrava a la sonoritat que esperava. Suburbis descriu el món marginal (que tan fascinava al compositor) de la Barcelona de començament de segle XX, en els anys que van del 1915 al 1918, el mateix període que va compondre Escènes d’enfants, que descriu els jocs dels infants en el context de la platja a la falda de Montjuic i del barri de Pekín (zona actual del port olímpic de Bacelona) on en aquells anys es barrejaven els sorolls dels nens jugant a la platja amb els sorolls de les fàbriques i del ferro dels vaixells.

Dels quatre compositors, només Franz Liszt té un catàleg destacable de música simfònica. Cap d’ells entrà de forma plena al repertori de cambra i tots ells es centren molt específicament en el piano, d’acord amb la popularitat que aquest instrument va gaudir en el segle XIX i començaments del XX, convertint-se en l’ instrument per excel·lència de la socialització de la música a Europa.

Adolf Pla
 

 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya