ACTIVITATS > Temporada de Cambra 2018-19
Venda d'entrades

General: 15 € Socis de JJMM.de Sabadell: gratuït

EN UN MIRAHL - CHANSONS DE BERNART DE VENTADORN (...1147 ....1170) Música Antiga i Medieval

MOS AZIMANS
Laia Frigolé Arpa, cant
Míriam Encinas Lafitte, flautes i percussió
David Codina Bosch, organetto
Pau Marcos Vicens, viella i direcció artística

Bernart de Ventadorn, trobador occità

El conjunt Mos Azimans és una de les sorpreses més agradables de la música antiga feta a casa nostra. El quartet, amb la veu de Laia Frigolé i la direcció de Pau Marcos, recupera les cançons del trobador occità Bernart de Ventadorn i les posa a disposició de l'oient actual en versions impecables.

Data18/01/2019

Hora21:00h

Lloc Teatre Principal (Sabadell)

En la més coneguda de les seves cançons, Can vei la lauzeta mover, el mirall és la imatge amb què Bernart de Ventadorn canta els ulls de la seva estimada, ulls que han estat la causa de la seva perdició.

Però el mirall dóna títol a aquest programa també per altres motius. Un d’ells es troba en les arrels mateixes de la paraula. El verb llatí miror, d’on vindria miralh, significa “meravellar-se, admirar”, i és certament meravellats que ens hem apropat a aquests cants, portats per la força d’un imant que ens atrau i ens orienta.

 

Malgrat que el pas del temps ens allunya del moment en què van ser “trobades”, aquestes cançons irradien una vivacitat i una força poètiques colpidores. Hi ha una distància, però, que no ens permet accedir-hi directament, plenament, i aquesta és la distància que separa, com un tall, el signe escrit del so, de l’expressió que pretén consignar. Estem obligats a ser lectors d’uns chans que són, en la seva essència, oralitat. Així la nostra lectura serà per força una relectura, una especulació i amb sort, un reflex, una reflexió, un acostament.

A finals del segle XII, en el seu De amore, Andreas Capellanus defineix l’amor com una passió natural que neix de la visió de la bellesa d’una persona i del pensament obsessiu sobre aquesta bellesa, de manera que s’arriben a desitjar per sobre de tota altra cosa les abraçades de l’altre. Ens diu també que un amor que no arriba a ser correspost, el que ell anomena amor singular, és una passió no recíproca que només aconseguirà turmentar l’enamorat.

En la que es podria prendre per la història d’un desamor fatal, que va de l’enamorament eufòric que transforma la neu en camps de flors fins a la mort figurada del poeta que abandona el cant i defuig l’amor, Bernart de Ventadorn canta el desig, la por, el plaer, el neguit, l’espera i la desesperança, l’alegria i el dolor... canta aquesta Amors canviant, poderosa, insondable.

 

El desig que ens ha portat a fer aquest programa és el de reflectir, encara que només en sigui una ombra o una lleu espurna, la bellesa i la força d’aquestes poesies.

 

Pau Marcos Vicens.


Laia Frigolé, soprano.
Nascuda a Girona, Laia Frigolé és una soprano amb una consistent formació musical, amb estudis superiors de solfeig, piano i cant. Es titulà en Cant Històric a l'ESMuC, estudiant amb Marta Almajano i Mireia Pintó. Va guanyar una beca d'Excel·lència de la Fundació Victòria dels Àngels i es perfeccionà com a solista en projectes formatius europeus com l'Académie Concert d'Ambronay, la Géneration Baroque de Le Parlement de Musique (França) o La Nuova Fabbrica dell'Opera Barocca (Itàlia).

Col·labora regularment com a solista amb grups especialitzats en música antiga com Ensemble Méridien, Vespres d'Arnadí, Canto Coronato, Cappella Mediterranea o La Grande Chapelle, entre d'altres, i amb orquestres com l'Orquestra Simfònica del Vallès o l'Orquestra de Cambra de Vic.

Miriam Encinas, flautes i precussions
Miriam Encinas creix en una família de músics: “els Trobadors” i “L'Arc en el cel”. Inicia els seus estudis de flauta de bec amb Sara Parés. Obté el títol superior de flauta de bec al Conservatori del Liceu de Barcelona. Estudia percussió antiga i oriental de manera autodidacta i realitza cursos amb Pedro Estevan i Jarrod Cagwin. Estudia viola de gamba amb Cristian Sala i Dilruba i música Afganesa amb Daud Khan Sadozai
Ha col·laborat amb: Via Artis Konsor, Mos Azimans, Joi de Trobar, l'Ham de foc, Ensemble l'Albera, Efrén López, Los Caminos de Serkeci, Ross Daly & labyrinth modal Ensemble, Daud Khan Sadozai, Zohreh Jooya i Ensemble Afgan i Canimas.
Actualment és professora de flauta de bec a l'Escola de Música del Gironès (EMG).

David Codina, organetto
David Codina estudia acordió, piano amb Carles Budó i violí al conservatori «Isaac Albèniz de Girona» i forma part de la «Jove orquesta de Girona» sota la batuta de Lluís Caballeria. Entra al «CNR de Perpinyà» per treballar les disciplines de piano, «Musiques actuelles» i música antiga. Treballa i enregistra regularment amb cantants i músics de cançó catalana i francesa.
Integra el departament de dansa contemporània del CRR de Perpinyà com a músic acompanyant de les classes de Roger Méguin i Véronique Barrier i forma part de diferents companyies de dansa contemporània com a creador sonor i de màquines sonores.
Optant per l'orgue de coll o organetto com a instrument de teclat medieval segueix els «International Cursus Medieval Instrumental Music» de Guillermo Pérez al CIRMA instal·lat a Moissac.
Construeix i crea instal·lacions d'arpes eòliques.

Pau Marcos, viola d’arc i direcció
Pau Marcos (Hostalric, 1982) s’apropa a la viola da gamba, al seu repertori i a la interpretació de la música antiga a l’edat de 19 anys, gràcies a l’encontre amb Christian Sala, professor del conservatori de Perpinyà.
El juny del 2008 surt del CNSMD de Lyon amb un diploma superior i havent aprofitat quatre anys d’estudis amb la Marianne Muller per la viola i d’altres mestres que marquen la seva vida musical (Pierre Hamon, Eugène Férré, Anne Martin...).
El seu camp d’acció s’extén des dels repertoris medievals fins a les creacions contemporànies i les músiques improvisades. Implulsor del projecte “RessonaAthenea” i del quartet de violes “les Fantaisistes”, col·labora regularment amb la Caravaggia, Ens. Correspondances, Canto Coronato, Les Timbres, EVO i la cia. el Paller.
Des de 2009 desenvolupa la seva activitat pedagògica com a professor de viola da gamba al conservatori Isaac Albèniz de Girona i a l’Aula de Música Antiga que organitza aquest mateix centre.


PROGRAMA

Non es meravelha s’eu chan*

Chominciamento di gioia (London, British Library, MS. Add. 29987)

En cossirer et en esmai*

Constantia (Faenza, Biblioteca Comunale 117)

Ara no vei luzir solelh*

Tant ai mo cor ple de joya*

Tant com je vivrai · Adam de la Halle (s.XIII) Paris, BnF, fr. 25566

Can l’erba fresch’e·lh folha par*

Can vei la lauzeta mover*

Estat ai com om esperdutz (instr.)*

Ab joi mou lo vers e·l comens (instr.)*

Ab joi mou lo vers e·l comens*

 

* chansons de Bernart de Ventadorn

 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya