L'entitat > Actualitat

Inaguració de l'exposició 'Viatges d'anada i tornada'

Inaguració el divendres 11 a les 19h a l'Estudi d'en Vidal
11/04/2014

La promulgació del Decret de Lliure Començ d’octubre de 1778 amb el qual s’acabava el monopoli dels ports espanyols d’El Ferrol, Cartagena, Sevilla  i Cadis, va ser el principal motiu del progrés de la navegació atlàntica de la marina catalana. La necessitat de disposar de pilots qualificats per a les rutes d'ultramar, va fer que a Catalunya es fundessin diverses escoles de nàutica. La més antiga i reconeguda fou l’Escola Nàutica de Barcelona, fundada a principis del segle XVIII; la Reial Escola Nàutica d’Arenys de Mar, que es va crear l’any 1779, i la de Mataró.

L’Escola Nàutica de Barcelona va ser la que més alumnes va tenir al llarg del segle XVIII, tot i que amb la fundació de les escoles d’Arenys i de Mataró la de Barcelona va perdre alumnes. En el període de 1770 a 1787, van ser 287 els alumnes matriculats a l’escola de Barcelona, un llistat que va ser recollit per Sinibald Mas, director i professor de l’escola durant aquells anys. Mirant les procedències geogràfiques dels alumnes, trobem en primera posició 70 alumnes de Barcelona (un 24,39%), seguit de 28 alumnes de Sitges (un 9,35%) i 20 de Vilanova (un 6,96%). [1]

Entre els alumnes sitgetans de les escoles de nàutica catalanes trobem alguns dels nostres protagonistes com, per exemple, Bartomeu Brell (a) Bernardillo. Format a l’escola de Barcelona, treballava per a Rafael Masó i Pascual, sitgetà, propietari de la fragata Nueva Teresa Cubana, transportant amb el llaüt Vinyet les bótes de vi i malvasia des de Sitges a Barcelona per a carregar-les a la fragata que les portaria fins a Cuba. En un dels seus viatges, la Nueva Teresa Cubana portà el  pare Antoni Maria Claret i Clarà, nomenat l’any 1849 arquebisbe de Cuba, que el 28 de desembre de 1850 embarcà a la fragata per anar de Barcelona a Santiago de Cuba, port al qual arribaren el 16 de febrer de 1851. Segons Emerencià Roig aquest vaixell era una de les naus amb  més comoditats en aquell moment. La mateixa Vinyet era el llaüt encarregat de portar fins a Sitges la correspondència que, des de Cuba, arribava amb la Nueva Teresa Cubana. Cartes que servien per mantenir la relació entre els que havien marxat i els que es quedaven. 2

També cal esmentar Cristófol Sardà i Sariol (Sitges 1762-1829), un reconegut pilot que vivia a la Ribera de Sitges amb la seva esposa Maria Carbonell i Mestre. La parella va tenir dues filles, la Maria, casada amb Pelegrí Bori i Coll, i la Josefa, casada amb Rafael Riera Robert, aquest darrer, oncle del fundador del celler de malvasia de Sitges, Miquel Riera i Matas. 

L’any 1812 Cristòfol va contractar Domènec Anglada i Elies com a patró del seu llaüt de tràfic de mercaderies San Cristobal. Aquest tarragoní, que s’havia exiliat a Vilanova durant la guerra del Francès, es va casar amb la sitgetana Tecla Dalmau. Domènec va morir a l’Havana el 23 d’octubre de 1817, deixant a Sitges l’esposa i els seus dos fills petits, Domènec i Teresa.

Un altre dels pilots fou Antoni Puig i Cassanyes, que es va formar a la Reial Escola de Nàutica d’Arenys de Mar. Ell i Magí Bori i Pagueras, cosí germà de la seva esposa Manuela Carbonell i Pagueras, van decidir marxar a Santiago de Cuba a fer fortuna. Magí Bori era cosí segon de Cristofol Bori i Olivella, cunyat de Facundo Bacardí Masó, fundador a Santigo de Cuba de la coneguda empresa de rom.

Possiblement també van ser pilots de Sitges els que governaven els vaixells que, en una ocasió o l’altra, van portar sitgetans a Cuba, a la recerca d’un futur mès pròsper, i que els van acompanyar en els viatges de tornada a la seva terra estimada. En Jaume Nuviola, que tot i tenir un ofici molt dolç –era xocolater–, no va tenir sort a la vida, els germans Manuel i Aleix Vidal i Quadras que van voler acabar els seus dies al poble que els va veure néixer, en Facund Bacardí i la seva família, escapant de les epidèmies que s’havien emportat la vida de dos fills petits a Cuba, també, anys més tard i en una situació molt diferent, la seva néta Mimí, que va gaudir dels estius sitgetans, els senyors Bartés Marsal, que deixaven la seva botiga La Perla del Cap de la Vila, per a visitar el seu fill Francesc, un home d’èxit a Santiago de Cuba, els Muntané Capdet que mai no van oblidar la seva terra, que visitaven sempre que podien, la saga dels Agustí Mestre, que han anat passant la seva història, de pares a fills, fins a l’actualitat, o el pintor i escenògraf Josep Vidal i Vidal, l’estudi del qual ocupem ara amb les històries, aventures i desventures d’uns pocs sitgetans que representen la vida de molts altres. Tot ells protagonistes de viatges d’anada i tornada, encara que moltes vegades aquesta darrera opció fos únicament possible  i real en els seus somnis.

 

Beli Artigas Coll

Historiadora de l’Art i comissària de l'exposició “Viatges d'anada i tornada”

 

 

 

 

[1]          Roig, Emerencià; Sitges dels nostres avis. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges, 1994.

2          Fernandez, Robert; Sierco, Elena;  Ensenyament professional i desenvolupament econòmic: l’Escola Nàutica de Barcelona. Barcelona, 1984.

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya